Actualización 19 de marzo 2016:
Ya he transferido completamente éste blog a mi nuevo blog www.cintiasloveinaction.com
He puesto mucha energía en él y me encantaría veros por allí.
Os espero con los brazos abiertos!
Cintia
Avui és un dia molt especial per a mi, acabo de rebre una gran noticia i és que he estat seleccionada com a finalista en el Concurs de Poesia de la Dona Vilanovina. Algun cop n'havia presentat alguna en altres concursos, però és el primer cop que alguna de les meves poesies surt premiada. No és res de l'altre món, i el premi tampoc no ho és. Però sí, per a mi, avui, és un dia especial. Marxaré a dormir amb un somriure ben gran i el meu cor latent d'emoció. A baix, la podreu llegir si voleu... es titula: "Ànima de dona, pura essència".
A l'entrada del meu blog titulada "¿Quién soy yo?", una de les coses que deia és que sóc una poeta anònima que escriu en silenci... Sóc d'aquelles que sempre garabateja als tovallons del bar o al darrere del ticket de la compra versos que brollen del meu cap en el moment menys precís! Quan no tinc paper... Però la veritat és que habitualment acostumo a portar sempre llibreta i paper, fins i tot la deixo al costat de la tauleta de nit mentre dormo. Algun cop m'ha passat que m'he despertat a mitjanit i he hagut d'escriure "urgentment" versos que m'han vingut al cap, abans no marxin i no tornin mai més...
El tema: la dona. La consciència de ser dona és quelcom que m'ha fet reflexionar molt darrerament a la meva vida. Potser perquè el temps passa, i sento que ja no sóc la dona que era abans. Ja no sóc la nena que s'està convertint en adulta... passats els 30 ja ets una dona "madura" i la consciència, la teva identitat també canvia. Mentre jo em transformo, la dona que viu en mi, evoluciona. Ara entenc la meva essència desde un racó de la meva ànima més profund encara.
Observo... i veig que les dones tenim un potencial enorme (que no vull dir que els homes no el tinguin, eh? No us ofengueu...), pero la dona ha viscut una situació a nivell històric i cultural que ens ha marcat a totes per sempre més. Portem estigmes del passat, sota una consciència del present... quelcom no acaba de lligar. I reclamem el que ens pertoca. Per això moltes dones, com jo... ens revelem davant una societat que sovint no té una mirada justa i equitativa davant aquest ésser humà que conformem el 50% de la població i som tan dignes de reconeixement, drets i descans com ho són els homes. I ja no parlem de les dones d'altres cultures i països, invisibles per a la societat.
L'herència de la nostra història de la Humanitat es fa palesa quan encara a moltes famílies continua sent la dona la que carrega amb la major part del pes de la familia i les tasques domèstiques. (Autocrítica cap a la dona... nosaltres també hem d'aprendre a delegar! El nostre instint maternal i protector ens fa carregar a les espatlles més pes del necessari!) Però bé, no cal dir com ens ha afectat la incorporació de la dona al món laboral per poder portar una vida "digna". Encara s'educa de manera diferent a nens i nenes i hi ha molts missatges subliminals sexistes als mitjans de comunicació i al sí de les pròpies families... Encara la dona sovint s'ha de justificar per allò que per dret li pertany. Igualtat de salaris, temps, reconeixement, oportunitats...
Per sort, les coses van canviant, i lentament la societat evoluciona: no és igual a tot arreu ni en tots els sectors. La part positiva és que molts homes han entès això de la igualtat de condicions i ja no és d'extranyar que els homes tinguin cura dels fills i col.laborin en les tasques domèstiques. Què menys diríem algunes, no?
No em considero feminista, però sí una defensora dels drets de la dona. Dels meus drets! Dels drets de la meva mare, de la meva àvia, de la meva besàvia i de totes les meves avantpassades. Els drets que he adquirit de naixement han estat gràcies a totes aquelles que abans han lluitat i han patit situacions de discriminació. I els drets que encara no hem adquirit ens toca a nosaltres de lluitar per ells... per les nenes i dones del futur... per les nostres filles, i les filles de les nostres filles... Així construim i construirem la història!
CONSCIÈNCIA, FORÇA, EVOLUCIÓ I REVOLUCIÓ PACÍFICA.. els nostres millors aliats!!
Dones...aquesta poesia va per a vosaltres! Per a totes les dones treballadores, dones del segle XXI, dones portadores de vida, dones dignes i mereixedores d'amor, dones evolucionades que tenim a les nostres mans el poder de transformar en Amor tot allò que toquem. Dones potents, sàbies... dones AUTÈNTIQUES, ETERNES, INFINITES...!!!
El dia 8 de març és el vostre dia... El Dia Internacional de la Dona!
Una abraçada ben forta i plena d'Amor a totes!!!!
Cintia
Ya he transferido completamente éste blog a mi nuevo blog www.cintiasloveinaction.com
He puesto mucha energía en él y me encantaría veros por allí.
Os espero con los brazos abiertos!
Cintia
Avui és un dia molt especial per a mi, acabo de rebre una gran noticia i és que he estat seleccionada com a finalista en el Concurs de Poesia de la Dona Vilanovina. Algun cop n'havia presentat alguna en altres concursos, però és el primer cop que alguna de les meves poesies surt premiada. No és res de l'altre món, i el premi tampoc no ho és. Però sí, per a mi, avui, és un dia especial. Marxaré a dormir amb un somriure ben gran i el meu cor latent d'emoció. A baix, la podreu llegir si voleu... es titula: "Ànima de dona, pura essència".
A l'entrada del meu blog titulada "¿Quién soy yo?", una de les coses que deia és que sóc una poeta anònima que escriu en silenci... Sóc d'aquelles que sempre garabateja als tovallons del bar o al darrere del ticket de la compra versos que brollen del meu cap en el moment menys precís! Quan no tinc paper... Però la veritat és que habitualment acostumo a portar sempre llibreta i paper, fins i tot la deixo al costat de la tauleta de nit mentre dormo. Algun cop m'ha passat que m'he despertat a mitjanit i he hagut d'escriure "urgentment" versos que m'han vingut al cap, abans no marxin i no tornin mai més...
El tema: la dona. La consciència de ser dona és quelcom que m'ha fet reflexionar molt darrerament a la meva vida. Potser perquè el temps passa, i sento que ja no sóc la dona que era abans. Ja no sóc la nena que s'està convertint en adulta... passats els 30 ja ets una dona "madura" i la consciència, la teva identitat també canvia. Mentre jo em transformo, la dona que viu en mi, evoluciona. Ara entenc la meva essència desde un racó de la meva ànima més profund encara.
Observo... i veig que les dones tenim un potencial enorme (que no vull dir que els homes no el tinguin, eh? No us ofengueu...), pero la dona ha viscut una situació a nivell històric i cultural que ens ha marcat a totes per sempre més. Portem estigmes del passat, sota una consciència del present... quelcom no acaba de lligar. I reclamem el que ens pertoca. Per això moltes dones, com jo... ens revelem davant una societat que sovint no té una mirada justa i equitativa davant aquest ésser humà que conformem el 50% de la població i som tan dignes de reconeixement, drets i descans com ho són els homes. I ja no parlem de les dones d'altres cultures i països, invisibles per a la societat.
L'herència de la nostra història de la Humanitat es fa palesa quan encara a moltes famílies continua sent la dona la que carrega amb la major part del pes de la familia i les tasques domèstiques. (Autocrítica cap a la dona... nosaltres també hem d'aprendre a delegar! El nostre instint maternal i protector ens fa carregar a les espatlles més pes del necessari!) Però bé, no cal dir com ens ha afectat la incorporació de la dona al món laboral per poder portar una vida "digna". Encara s'educa de manera diferent a nens i nenes i hi ha molts missatges subliminals sexistes als mitjans de comunicació i al sí de les pròpies families... Encara la dona sovint s'ha de justificar per allò que per dret li pertany. Igualtat de salaris, temps, reconeixement, oportunitats...
Per sort, les coses van canviant, i lentament la societat evoluciona: no és igual a tot arreu ni en tots els sectors. La part positiva és que molts homes han entès això de la igualtat de condicions i ja no és d'extranyar que els homes tinguin cura dels fills i col.laborin en les tasques domèstiques. Què menys diríem algunes, no?
No em considero feminista, però sí una defensora dels drets de la dona. Dels meus drets! Dels drets de la meva mare, de la meva àvia, de la meva besàvia i de totes les meves avantpassades. Els drets que he adquirit de naixement han estat gràcies a totes aquelles que abans han lluitat i han patit situacions de discriminació. I els drets que encara no hem adquirit ens toca a nosaltres de lluitar per ells... per les nenes i dones del futur... per les nostres filles, i les filles de les nostres filles... Així construim i construirem la història!
CONSCIÈNCIA, FORÇA, EVOLUCIÓ I REVOLUCIÓ PACÍFICA.. els nostres millors aliats!!
Dones...aquesta poesia va per a vosaltres! Per a totes les dones treballadores, dones del segle XXI, dones portadores de vida, dones dignes i mereixedores d'amor, dones evolucionades que tenim a les nostres mans el poder de transformar en Amor tot allò que toquem. Dones potents, sàbies... dones AUTÈNTIQUES, ETERNES, INFINITES...!!!
El dia 8 de març és el vostre dia... El Dia Internacional de la Dona!
Una abraçada ben forta i plena d'Amor a totes!!!!
Cintia
Ànima de
dona, pura essència
Sóc
Dona. Dona del segle XXI. Segle de canvi i evolució.
Escorcollo
els drets adquirits el dia que vaig néixer
i
faig ús d’ells… redescubrint la meva essència,
expressant
els desitjos del meu cor que parlen a viva veu,
surcant
mars i atravessant deserts en busca de pura autenticitat,
retrobant-me
amb la meva feminitat inmortal,
ancestral,
poderosa… Eterna.
Sóc
Dona medicina, dona amant, dona treballadora.
Sóc
totes les dones possibles en una sola,
millora
de l’espècie que sota el pas hostil del temps i la història
resurgeix
de les seves cendres, trenca motlles i patrons.
No
sóc ni vull ser la dona invisible que eren les meves avantpassades,
prenc
el relleu a totes les generacions anteriors de fémines
per
signar un abans i un després,
on
la força pacífica i unida promourà canvis de consciència al món.
Agafo
el relleu, i el llegat adquirit,
esdevinc
una dona jove, renovada, plena de vida i futur,
més
lliure que mai, més evolucionada i ferma en conviccions.
L’amor
infinit que ens otorga la Natura
mourà
ànimes i revolucionarà el món. Paraula de dona.
Noticia al diari sobre el concurs:
